Actualment estem molt acostumats, i ho veiem com la cosa més normal del món, al fet d’anar comprant nous i millors objectius, a mesura que els grans fabricants els van traient al mercat. Lents més perfectes, objectius més lluminosos, zooms de major qualitat… I sembla com si, pel fet de no tenir les darreres novetats de les grans marques, les nostres fotografies ja no poden ser tan bones, tan espectaculars, tan inpactants, com les que fan els nostres contactes de Flickr. Però això, evidentment, no és cert. I una forma de demostrar-ho és recorrent el camí a la inversa: utilitzant en les nostres rèflexs digitals els objectius de les càmeres més antigues.

Un exemple n’és el fotògraf Timur Civan que, com ell mateix explica aquí, va adaptar l’objectiu d’una càmera de fa 102 anys a la seva rèflex Canon 5D Mark II, segrestant-lo d’una vella càmera de filmar, i va gravar això:

[vimeo]http://vimeo.com/15524618[/vimeo]

Com podeu veure, els vídeos mostren una estètica antiga, segurament causada per les aberracions cromàtiques d’un objectiu no dissenyat per a aquests fins, i per l’estil casolà d’incrustar l’objectiu a la càmera. De fet, el seu interès era, precisament, aconseguir aquest efecte fotogràfic. Però, és molt car fer aquests experiments? Rotundament, no. I un altre exemple n’és l’adaptació d’un objectiu Zeiss Ikon per a una Canon 5D, que trobem explicat en aquest post. En aquest cas, aquest altre fotògraf manetes comprà per 7 dòlars una vella càmera de segona mà. Inutilitzada perquè li caigué a terra, en va extreure l’objectiu, i amb adhesiu l’enganxà a una tapa de càmera. Pressupost total, potser 8 dòlars? 9?

A eBay no és difícil trobar càmeres velles espatllades a baix preu. Què, us animeu a fer l’experiment?

Llegit a espaifotografic.cat