La nostra companya Rosa Mª. Puig a fet una exposició de pintura a Niça, França.
La crítica és de Jean-Christophe Aubourg.
Exposition “Issues” – RosaMaria PUIGREIXACH
L’artista RoseMarie Puig ens torna a sorprendre amb una nova exposició a la Côte d’Azur. Amb el títol “ISSUES” (Eixides). A la Sala del Centre Cuturel de Biot Espace des Arts et de la Culture Henri Carpentier, Niça, França.
Pinzellades dansant; aconseguir la fusió de matèries i realitats; que han decidit unir-se per crear una obra que ens parla de dualitats que empenyen per convergir en una eixida, una escapada endavant, com la vida mateixa dels que decideixen entre prendre-la en mà, o romandre en la contemplació d’ells mateixos, amb les seves virtuts i defectes, feta de petits passos, sempre cercant un camí per continuar apropant-nos al nostre horitzó i ens encalça fites a través de símbols metafísics que ens transmeten misteris del que encara no sabem, però ja intuïm. Potser són les mateixes fites que van marcar els que molt abans de nosaltres ja es van aventurar per camins desconeguts i inhòspits o potser missatges que ens venen del futur.
Les diferents etapes en que es diferencien les obres de la Rose Marie Puig són el reflex de les ganes d’experimentar i evolucionar, i es caracteritzen per una elegància compositiva d’estructures i matèries a la que s’uneix una emotiva i lluminosa sensibilitat cromàtica d’aquestes etapes, però, només són part d’un mateix treball que ha anat canviant al llarg de la seva carrera artística.
És una mostra que ajunta l’art abstracte al figuratiu expressiu, on els seus personatges ens miren insolents de fit a fit als ulls, trapezistes llançant-se al buit de cara a nosaltres, esperant la nostre mà, metamorfosis, alguns estripant la tela fugint de les pròpies limitacions, d’altres en moments d’introspecció o d’altres caient dins un somni. Què pensen i qui són aquests personatges? Potser nosaltres mateixos? Qui pot estar patint al lloc del seu Sant Crist? Qui es tapa la cara per amagar el seu plor: el mal del nostre temps no és tant el dolor físic com el mental que ens corca, ens explica la Rose Marie. Pinta el cos o pinta l’ànima? En les seves pintures ambdós són un tot.
Una exposició diferent, suggerent, plena de noves vies a explorar i contemplar, quina serà la nostra? Ens diu en un silenci murri, res a comentar, ella ha triat la imatge per expressar el que vol dir: l’art ha de ser interactuar, com el perfum que segons qui el porti canvia l’aroma; prefereix així que cadascú construeixi la seva pròpia història basada en les seves pròpies vivències.
Em quedo amb el comentari d’un bon amic i entès en art “L’art de la Rose Marie és una bufada d’aire fresc que t’aclareix la ment”. No us perdeu pas visitar aquesta exposició, perquè val la pena
Jean-Christophe Aubourg